Estimada Barcelona:
Com tu ja saps, fa molt de temps que ens coneixem. Vaig arribar a tu quant tenia 23 anys. Era jove, volia descobrir el mon. Feia molt de temps que ja rodava per diferents terres i coneixia d’altres gents…
Però quant et vaig conèixer vaig quedar pren dat de tu, per a mi va ser un amor a primera vista.
Tu Barcelona, dona maca, plena de saviesa has escoltat els meus somnis i m’has acollit… No m’has promès res, simplement m’has brindat tot el que tens:
la teva gent, la teva noblesa, la teva dignitat, la teva història, els teus carrers, la teva bellesa.
Tu coneixes bé tota la meva vida, les teves nits guarden les meves tristors, les meves il·lusions i les meves alegries. Els teus carrers coneixen l’enrenou de les meves petjades i tot allò que el meu cor porta dins després de tant de temps de compartir-ho amb tu.
Barcelona estimada. Tu sempre has estat aquí, plena, silenciosa, com una gran mare escoltant i parlant-me en veu baixa…dient-me moltes vegades…”segueix Joan, ves endavant Joan, no caiguis, jo t’ajudo”.
Avui Barcelona , després de quasi 30 anys vivint junts desitjo manifestar-te públicament la meva gratitud per tot el que he viscut amb tu.
Tu també com jo, et fas gran. He vist tota la teva transformació perquè la vida és així. La vida no s’atura mai i ens marca el rostre i el cor.
I avui quant tu, amb un acte sagrat d’amor em permets treballar i visc en el teu cor mateix et dic en veu alta:
GRACIES Barcelona, gràcies per tot el que m’has donat i beneïda siguis per sempre.
© Juan Vladimir
Octubre 2007
Estimada Barcelona:
Com tu ja saps, fa molt de temps que ens coneixem. Vaig arribar a tu quant tenia 23 anys. Era jove, volia descobrir el mon. Feia molt de temps que ja rodava per diferents terres i coneixia d’altres gents…
Però quant et vaig conèixer vaig quedar pren dat de tu, per a mi va ser un amor a primera vista.
Tu Barcelona, dona maca, plena de saviesa has escoltat els meus somnis i m’has acollit… No m’has promès res, simplement m’has brindat tot el que tens:
la teva gent, la teva noblesa, la teva dignitat, la teva història, els teus carrers, la teva bellesa.
Tu coneixes bé tota la meva vida, les teves nits guarden les meves tristors, les meves il·lusions i les meves alegries. Els teus carrers coneixen l’enrenou de les meves petjades i tot allò que el meu cor porta dins després de tant de temps de compartir-ho amb tu.
Barcelona estimada. Tu sempre has estat aquí, plena, silenciosa, com una gran mare escoltant i parlant-me en veu baixa…dient-me moltes vegades…”segueix Joan, ves endavant Joan, no caiguis, jo t’ajudo”.
Avui Barcelona , després de quasi 30 anys vivint junts desitjo manifestar-te públicament la meva gratitud per tot el que he viscut amb tu.
Tu també com jo, et fas gran. He vist tota la teva transformació perquè la vida és així. La vida no s’atura mai i ens marca el rostre i el cor.
I avui quant tu, amb un acte sagrat d’amor em permets treballar i visc en el teu cor mateix et dic en veu alta:
GRACIES Barcelona, gràcies per tot el que m’has donat i beneïda siguis per sempre.
© Juan Vladimir
Octubre 2007